4 de maig del 2007

100, rien ne va plus! Qui dóna més, senyors i senyores?


Aquest post és un anunci i un regal alhora. Us anuncio que, amb el d’ahir, el veí ha fet 100. Que no són tacos, eh? Amb el d’ahir, el veí ha fet 100 posts. Que ja començo a sortir de l’ou, vaja. I assegura que, ara per ara, en pensa fer més. Almenys, un. La cloenda del precedent. Però no sé quan.

Cent post fets en… deixeu-me que compti, des d’un llunyà/proper 11de setembre; (seria la febre nacionalista de la data el que em va portar a entrar, per casualitat, ho reconec, al Blogger?); són, deia, quasi quasi, set mesos (228 dies exactament); xifra que fa un promig d’un post cada 3 dies, o sigui 2 a la setmana i uns 11 al mes. Molt més que qualsevol mitjana de quiriquis d’un home casat, eh Oriol? Si ja ho diuen, que això del blog és com una amant ideal: sempre hi és i no gasta. O com un bolero, com diria el Tondo. El que no sé quin... N’hi ha tants! En fi, que en aquest temps hem fet 100 posts, he rebut quasi mil comentaris, rebo 70 visites de mitjana al dia (segons diu el comptador), i que fan un total de 10.000 pàgines vistes. Tinc enllaçats uns 80 blogs i uns 53 ho estan amb el meu. Veurem fins quan dura això. “Dura el que dura dura”, diuen, per alguns casos; i seguint el símil, això durarà fins que em destrempi. O sigui, fins que sigui avorrit. Encara no.

Des que vaig començar ha anat creixent el nombre de veïns al replà. Alguns hi eren des del primer dia. Alguns encara hi sou. D’altres es van anar per voluntat pròpia (i alguna treu el caparró de tant en tant, eh? Cruella..., i jo feliç que ho facin). D’altres se’n van anar just quan jo arribava (Williams) i a molts ni he tingut el gust de conèixer (Isnel). D’altres sou assidus (els bons veïns del replà) i d’altres, educats de mena, hi feu visites puntuals a demanar cafè, oli o sal (la Su i Cia,...). Algun que no paga lloguer també hi està instal·lat (Charlezzie, Llunàtic,...). I els hi deixo, fins que es cansin. Jo, que sóc xafarder per naturalesa, surto sovint a veure altres replans (catablocs, vilaweb) i us he de dir que la nostra comunitat, no té res a envejar a d’altres. Però sempre som a temps d’aprendre coses, sí. Però ja en sabem moltes. I per això seguim aquí dalt. Mirant, xerrant, bescanviant posts, pensament, experiències i neguits; i rient. Rient molt. Sobretot, rient, oi Alepsi?

Sovint, cada dos dies, surto a netejar l’estora. I aleshores penso. Sí, el veí pensa. Pensa poc i poques vegades, però a vegades li agafa la bena. Què hi farem... No com a altres, que la tenen sempre posada (El Pensador). La marxa, vull dir. Penso en el primer blogger que em va deixar un comentari (la Joana, forever) i al primer que jo li vaig deixar un (Besos en el aire), que ja ha plegat, per cert. Penso en tots els companys de bloc virtual i com els veig sense veure’ls. Penso com he rigut amb les notícies folles d’en Charlie, en com he al·lucinat amb les experiències de la Candela, com vaig fer el regal del blogaire invisible, que vaig fer a l’Home Bala, i al que a mi em fa fer en Dessmond (impagable). Penso en els memes que m’han encolomat i els que jo he endinyat a algú altre. (Defensa pròpia!) Llegeixo els Relats conjunts que han anat circulant (ei! en tinc un de fet, que aviat el penjo!). I en els Relats eròtics (buf! encara suo!) Penso en els nouvinguts al replà (Nimue, Cristina,...), dels quals alguna em dona estopa (Ahse) o afalacs (Euria); penso en els que jo he anat seguint, primer de lluny i després d’aprop, perquè sempre s’hi aprèn alguna cosa (Tarambana, Farlopa); dels que són constants (Babèlia) o molt i molt constants (Arare, no sé com ho farem cinc mesos sense tu). Mentre passo el drap de la pols per la porta em somric a mi mateix sabent que hi ha que són encisadors (Violette; que també acaba de fer-ne 1oo!), corprenents (Ònix), sorpresius (Tako), voluptosos (Lara), embriagadors (Dushgel), sentits (L’home músic), inquietants (Justicia poètica), sorpresius (Saragatona), combatius (Joana T.), desimbolts (Metamorfosi), incisius (Mafia Mental), indispensables (Gatot); o directament, flipants (La Cuca); dels que ensenyen coses (Pd40), i dels que amaguen més (Matgala); dels que són llaminers (Yrun), dels que fan volar (Elur), dels que reneguen sovint (Chamb) i toquen el voraviu (Clint) i dels que traspuen tendresa (Annna), melangia (thesilverbluesea), serenor (Lapri) o una maduresa entranyable (Jordi P.). Escombro el replà amb aquells que sou i us sentiu molt d’aquí (Emma, Txell, Reusenca) i d’altres que veniu de fora (Waipueduca), somriuré amb la rebel·lia d’alguns (Vullunfestuc), els neguits de molts (Euria), la joventut insultant d’altres (Déjà Vie), les sortides de molts (Esteve)... Penso en aquells que em llegeixen a voltes i no diuen res (¿...?) i els que jo miro i no comento (Barbollaire); els que fan posts que podien merèixer premis per la seva rigorositat documental (Júlia,...) o exquisitesa (El Paseante); els que no he sabut encabir encara (Velis Nolis). Mentre poso a lloc l’estora, sé que a alguns veïns no els visito gaire i no s'ho mereixen (L’Herald, la Jaka, Jo Mateixa, César Llamborda), d’altres, que respecto , em cansen per pedantots (Entre Llum), o reiteratius (Mireia) i hi ha d’altres que quan sento que obren la porta (poseu-vos-hi tots) m’aboco per l’ull de l’escala a veure què ens diran. D'alguns, amb el meu Alzheimer galopant, m'oblido de tustar-los la porta. Però em perdonen, perquè són bona gent, com el Petit Príncep, alias Roberthinos. En definitiva, crec que tinc el replà ben polit i endreçat.

I podria canviar perfectament noms d’un lloc a l’altre. I anar jugant amb vosaltres. Perquè això és en essència els blogs: un joc. Però amb visos de realitat. Puc imaginar que si algun dia tingués algun problema jurídic sabria a qui acudir (Abogada), o si volgués buscar una dada de la ciutat la tindria (Viatger), si m’hagués de tirar les cartes del tarot sabria qui ho faria (Petitabruixa) i si hagués de buscar doctes consells de veus sàvies els obtindria (l’Avi).

Parlo d’uns quants, és clar. En tinc més de 80 d’enllaçats i no us puc visitar a tots alhora. Disculpeu-me si en deixo algun. Vaig fent. Com vosaltres. I és que la família es fa gran dia a dia i és un mareig saber a tothora què penseu, què dieu o on aneu a parar (què serà de la Vimir?, per exemple). Quant em vaga –i em vaga sovint— us miro, us llegeixo i us comento.

En fi, que m’heu agafat nostàlgic. Ara, fins que no faci l’any no en tornarem a parlar.

Ara per ara, em dedico (i em foto) un Sacher a la vostra salut.

41 comentaris:

onix ha dit...

FELICITATS!!! t'he pujat unes ampolletes perquè no fem curt per la celebració ,si necessites mes cadires em fas un xiulet per el pati q et pujaré les plegables :P ;)*****

Joana ha dit...

Em permeto felicitar-te empastfada de xocolata i .... tu mateix...Ja saps la resta.
És tot un plaer ser la primera veïna de l'escala!
Un petó petó!...Ja m'enténs!! ;)

Candela ha dit...

MOLTES FELICITATS. Em sento molt afortunada de coneixe't. De veritat. Virtualment, vull dir. Petons amb llengua i ben marranots per celebrar els 100.

euria ha dit...

Felicitats veí, no em passo pas en afalacs ;p Sempre interessant poder-te llegir :) ptons

Viatger ha dit...

Moltes felicitats veí, portes un ritme frenètic , ja que 100 entrades en 7 mesos, i currats com el fas, vol dir dedicar-s'hi força. Et dona temps a complir amb la parenta? Segur que si.

Ens veiem al replà!

Metamorfosi ha dit...

Moltíssimes felicitats pel teu post número 100, Veí!... i també moltes gràcies!!

Sempre és un plaer llegir-te!

Un munt de petons, guapíssim!

yrun ha dit...

Ei! VEi! Felicitats! 100 son molts eh? I mes acutialitzan cada 3 dies, jo abans u intentava ja per costum, ara ja per gust...

Una senganxa, ho deixa i es reenganxa :P

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Veí, un plaer tenir un president d'escala tant eixerit! Per 100 més, txin txin!!

Anònim ha dit...

Ohhhh! Això és un post d'homenatge i la resta de coses son tonteries! Felicitats i endavant.

p.s.: A la festa de celebració hi haurà festucs?

Clint ha dit...

Ostres tu! moltes felicitats, tot plegat ara comences els segons 100! que és necessita algú que posi ordre a l'escala que si no en quatre dies això serà can pixa...

neus ha dit...

txin, txin!!!!!

i per molts post més!
un plaer formar part de l'escala.
Petons

BACCD ha dit...

Moltíssimes felicitats, Veí!! Amb aquest post no sé pas si celebres la teva centena de posts o si ens celebres a nosaltres, que ens faràs posar vermells de felicitat!!

UN PETONÀS!

gatot ha dit...

Eissss, molt bé lo del cava i el sacher... però i els petes? ja no te'n queda cap? i el lubricant? i...?

apa! petons i llepades centenàries!

Cèsar Llamborda ha dit...

Una abraçada des de tarragona, per a tu i per a tot el teu replà... tan freqüentat per amics i amigues.

Unknown ha dit...

El teu blog pere a mi és dels més entretinguts, pels continguts i pel bon rollete què desprèn... felicitats doncs per aquests 100 primers posts.

Un record emocionat per Vimir, esperant que se n'hagi sortit.

Petos virtuals a tothom i totdon,

Unknown ha dit...

Petos virtuals millor no: petons, petooooooons!

Anònim ha dit...

Felicitats! I esperem mil mes...

Un altre veí

Petitabruixa ha dit...

Moltes Felicitats i més petons!!!

Una no sempre té un veí tan agossarat;-)

I no et preocupis que jo et faig una tiradeta quan vulguis;)

Lili

Anònim ha dit...

Felicitats pels 100! :) Ja has penjat banderetes al cel obert?
;)

Alepsi ha dit...

Eeeeeeeeeei!!! Ja feia estona que sentia festa pel sostre!!!! Oleeeeeee!!!! A riure, a riure, que allarga la vida!!! :P

Felicitats pels 100!!! Espero que en vinguin 100 més!!! I més!!!!

Déjà vie ha dit...

felicitats! de la insultantment jove.

rhanya2 ha dit...

Ets la bomba, Veí, "la bombe"!! Com t'ho curres... Et mereixes les postres de xocolata que encara no t'he fet!
Et prometo que les faré aquest cap de setmana per celebrar els nostres centenaris junts.
Un petó! vull dir... cent petons!

Anònim ha dit...

Bona sortida de l'ou en 7 mesos vei! Felicitats, hihihi

Anònim ha dit...

Ara que m'ho penso... potser hauria de dir "Bona sortida de l'ou DE 7 mesos vei!"???

Paul Walls ha dit...

Moltes felicitats! Jo no sé quants en porto, però diria que amb prou feines arribo a 25, si és que hi arribo...XD. Apa, que en compleixis molts més!

El veí de dalt ha dit...

Mercès a tots per embellir l'escala. Aniré passant pis a pis per fer els compliments.

Ònix,
gràcies pel cava, segur que ara no fem curt. Una reverència a la nostra musa. T'estim.
PS Com fas per fer enllaços als comentaris? Mai deixaràs de sorprendre'm...

Joana,
xocolata, hmmm. Sí, petons endolcits amb licor. Ja saps...

Candela,
resta-li els 31 que tinc i fem el 69! Juàs! Ets la meva heroïna.

Euria,
un plaer igualment. Muàs!

Viatger,
la pregunta és: la parenta compleix amb mi? Segur que també. Una encaixada barcelonina.

Meta,
un plaer, virtual, el nostre, compartit. Amb punts suspensius (...)

Yrun,
sí senyora. La qüestió és no perdre la via. De trens sempre en surten. Et donc la mà per agafar-lo. Petons.

Pd40,
de presi, res; que després em toca passar a canviar bombetes. Em quedo de vocal xerrameca. I un plaer tenir-te de veí. Plas, plas!

Vull un,
festuc! Com no; amb clofolla i sense! Eixeridot!

Clint,
tu ja has abonat les mensualitats de l'escala? Mira que si no...t'envio l'administrador (un tal Aznar). Je! Una abraçada.

Elur,
i un gust seure a cops al replà amb vós. Que el vent t'acompanyi. Et faig l'ullet.

Dusghel,
les dues coses, xiqueta. Que ja saps que m'agrada fer-vos sentir a gust. I tu fas els massatges a la dutxa millor que ningú. Ai!, m'he xivat...

Gatot, gatot...
que aquesta és una festa de bon veïnatge. Espera a la tercera copa, a veure si... El lubricant el deso on ja saps i els petes...apa, comença tu am aquest Humides llepades per tu.

Cèsar,
a veure quan poses ordre tu a la teva ciutat immortal. Ànims compartits!

Tondo,
petons a tutti quanti, però, vigila amb les "dons" i els "homs". Que no tot és lluç ni gallina. Un tendre mastegot a la galta.

Palimp
gràcies per la visita. I cuida el teu "cuchitril" també; que sempre el veig i mai t'ho dic. Ets una fiera.

Petitabruixa,
agosarat jo? Sí sóc molt caut! Poc que surto del piset. Un petó de follet.

Anna,
al terrat; les banderoles al terrat; com els draps bruts. Juàs! Una abraçada, tarambana estimada!

Alepsi,
piano piano, eh? Que no m'agafi mal de ventre de tan riure... Ja saps: obre't més el camal del vestit...Un bacio!

Déjà vie,
insulta'm; però sense malícia. Un càndid petonàs.

Violette,
per fi! És que ja no sabia com dir-t'ho! Me'l puges o el baixo a recollir (amb permís del Quimi, és clar); :-) Je te bécote toujours.

Ahse,
Jope! Si ara m'adono que sóc un setmesí. I sense incubadora! A veure si em dus a cures intensives!

El veí de dalt ha dit...

Paul,
Merci, noi. Que segueixi la música!

Anònim ha dit...

Hola noi,
Jo també et passo a felicitar els teus 100 posts.
I perquè sé el que costa fer aquesta "feina" puc ben dir-te "Felicitats i que n'escriguis molts més!"

M'he buscat a la llista de descripcions i respiro en veure que encara no m'has classificat. Millor. Bon senyal... ;-)

Un honor veure'm a la llista dels que tu anomenes al teu blog "veïns amb encant".
Farem el que podrem per mirar de seguir mereixent la teva confiança.

Veure que tu tens tants lectors i amics que deixen els seus comentaris em fa una mica d'enveja, però de veritat que me'n alegro molt per tu. Endavant.

BACCD ha dit...

Collons, Veí, no siguis tan xivato, que no vegis quina nit he portat de veïns que em picaven a la porta! :P

Bon cap de setmana!

Robertinhos ha dit...

felicitats

sóc un dels oblidats. sol espero no estar ni entre els pedantots, ni els reiteratius...

jajajaja

una salutació. Per cert, et queda una mica de Sacher?

El veí de dalt ha dit...

Sani,
enveja de què, punyetero! Tinc sort d'estar en una comunitat de veïns amb tan bon rotllo. Benvingut!

Duschgel (que amb com m'atabales, sempre t'escric malament),
és que els teus massatges són un bé públic que haurien de desgravar a l'IRPF! ;o)

El veí de dalt ha dit...

Roberthinos!
Arrrgggg! Com em puc haver oblidat del Petit príncep!!! Estic fatal...Ara mateix ho esmeno!

Lara ha dit...

Ei! Moltes felicitats, veí! Que el blog es va fent gran, eh? Per cert, quan fa la majoria d'edat un blog? :S
Petons d'una voluptosa (:P).

Robertinhos ha dit...

jajajajajaja

gràcies Veí...ja vec que t'has cruspit tota la Sacher......

bon cap de setmana

Puji ha dit...

PEr molts posts Veí! Els del teu replà seguirem passant per aquí.

Montse ha dit...

Yeaaaaaaah! Cent posts!!!! Déu n'hi dó, Veí, Déu n'hi dó!

La tramuntana i el meu genoll fan que "encara" et pugui felicitar. Passa per la web, va, que aquesta tarda l'he actualitzat!

Petonets esventats!

miquel ha dit...

Felicitats, veí! A partir d'ara arribar als dos-cents serà bufar i fer ampolles. I jo que ho pugui continuar veient, llegint i gaudint.

Joana ha dit...

Arribo tard ho se...
Però entre l'Aznar i el vi, en Pasqual que no m'el cuiden i el feminisme combatiu...
Em faig gran però.... rep els meus petons més estupendos.
Felicitats!!!.

El veí de dalt ha dit...

Lara,
quan deixis de ser voluptuosa és que t'hauràs fet gran... No creixis més del compte.

puji,
feliç cullerada!

Arare,
cuida't el genoll!

Pere,
espera que agafo embranzida...


Joana,
gràcies maca. Ës que els del PP ens entretenem massa amb tantes tonteries. I al pasquis, l'hauríem d'escoltar la música, no la lletra; que no va mal encaminat.

Waipu Joan ha dit...

salutacions cordials i felicitats per la fita. Els teus posts són realment treballats!

Abogadaenbcn ha dit...

Felicitats vei. Una abraçada i moltes gràcies per citar-me al teu post!