20 de desembre del 2007

Poema als veïns...

Colló! I dieu que jo ensabono veïns i veïnes? I aquest poema èpic que m'ha enviat una (encara) no-blocaire..., què em dieu? Me l'han enviat en resposta al post anterior que també vaig adreçar per correu a tots els participants en les HV. Com ho és ella. No direu que no és un encant...


T'agraeixo molt, veí,
que hagis pensat tant en mi

com en els altres companys

d'imaginatius afanys.

Amb el teu recordatori
per evitar algun desori

ningú no es pot fer pesat
sent tan curós i trempat.


Com que la meva primera

va ser bona i matinera

fa dies que vaig complir
amb el meu següent veí.

Malgrat que virtut i calma
fan un conjunt prou bufó,

el que s'emporta la palma
és escriure amb il·lusió.


I amb les literàries ales

que ens dóna "el veí de dalt"

fem de totes les escales
la millor en el món virtual.

Una abraçada!
Laura.

____________________________

Ah! I ja per rematar la feina..



Pista 7/7: És evident que no véns gaire pel replà, tot i que he vist gotes d'aigua amb regust de mar a la teva porta... Més clar, no t'ho puc dir! La solució, demà.

1 comentari:

Viatger ha dit...

Ostres , crec que ja se qui es la teva blocaire invisible, li agrada la Gianna Nannini ?

A mi m'encantava una cançó seva "Bello e impossibile" i encara ara la canto a vegades.

Ja són les 12 , qui serà ?