4 de gener de 2008

Festa veïnal de Cap d'Any: Acte II (Escena final)

Després del bany comunitari on ja tothom es va deixar anar i es vam jurar mútuament amistat eterna, vam passar a la sauna.


-Coi, Veí, tens unes instal.laciosn que déu-n'hi do! -va fer la Meta
-Aprofiteu ara, que obro només per aquestes dates...
-I si t'ho demanem amb temps? -va afegir-se la Dusch, amb veu melosa.

Jo patia per si la casa me la deixaven com l'altre vegada...

-Buenuuuuuu. Perquè sou vosaltres, que si no...

En un moment donat, després de relaxar-nos àvidament, algú va proposar jugar a "Un, dos, tres pica paret". I és clar, a qui no sabeu qui li va tocar parar el primer? Al Veí, és clar!


Les noies van posar-se en perfecta filera per tal de no donar peixet a ninguna..., la CAfé Amb Llet en primera línia.


La Joana, que ja estava una mica cansada de tanta tonteria, es va treure el fuet... i va començar a donar odres. I ja sabeu que quan una dona amb llums es posa "farruca", cal obeir...

- És que nois, amb tanta tonteria i tan joc nyonyo , sembleu aquells...!


I ens va posar a tots ferms i en "¡linea de a uno, joder!"... I en Tondo, en primer terme, per no perdre pistonada.

-Treu la mà d'aquí davant, caram! -va inquirir, la Joana, ferma.

I quan el noi va obeir, cohibit i capcot, la Llum de Dona no va poder més que pronunciar, amb les mans al cap:

-Osti! Xaval! Això no pot ser natural! Ara mateix farem un agermanament tarragoní-gironenc que ens passarem directament pel folre els del Cap i Casal!

I s'hi va amorrar, de genolls, com si li anés l'aire que respirava.

I allò va ser l'inici de la desbandada general....

Sort que el Gatot, que està en tot, en va donar a tots una bona alimentació per anar fent boca...


- Jo m'hen vaig a ensenyar-li a la Violette que és això del salt del tigre (això de tenir ne un al nick li havia trastocat); que es veu que d'allà on ve ella, no es practica -va dir el Gatot mentre l'agafava directament del "moulin" rouge i se l'enduia passadís avall.
-Ei! Vigila amb el ventilador! No et passi com un amic meu...fa uns dies -el vaig advertir!



-I dels meus preservatiu, què? En porto a tutti plein per tothom i ningú els tasta-va mostrar la Joana Torres. -I a més, SÓN COMESTIBLES! -va afegir.

I vinga tots a agafar provisions a cor què vols. El que passa, que al pobre Driver ningú li va dir que s'havien de menjar un cop oberts! i tenia a la pobra Joana T. a l'espera i un pèl desencaixada .

Sort que per alli passava l'Anna i li va explicar, fil per randa, com es col.locaven i com calia assaborir-los...Les dues van fer-li duo de trompeta que riu-te'n tu del que tocava retirada amb el general Custer i el seu setè de Cavalleria!

-Nenes, teniu el taxi pagat de per vida! -van ser les últimes paraules que li vaig sentir dir.

De sobte, vaig escoltar un "Arrrrhhhgh" horrorós que venia de la cambra de bany. Vaig anar-hi corrents, pensant que algú s'hauria fotut plat de dutxa avall...

- Nois! Ja no puc més -va exclamar en Clint en un moment donat. -Crec que m'he TRENCAT de tan exercici!

- Vine xato. que jo t'enganxo el que vulguis....-va saltar ràpida la Rosa, que estava de xarrera amb la Terra. Agafa't aquí fort i no caiguis!

-Ei. ei! Menys presses senyoreta! Que si el Clint vol una barana salvadora, jo estava primer,eh? -va replicar la Terra, que si alguna cosa té la noia, és que ho té tot molt bens posat sobre el mateix.. .terra, vull dir.


I jo que anava a parlar-li del sol i les estrelles... Ja veia que aquí, el més espavilat volava i tothom es buscava la mitja taronja o dues de senceres. I jo em quedava per vestir sants. Vagarejant per les cambres, en una hi vaig trobar això...

De qui podia ser? Vaig obrir l'ampolla i, òbviament, era una missatge de la Silver que havia escrit... "Recordes aquell massatge de fa temps? Voldria repetir".

Coi! És que les dones mai en tenen prou, eh? Doncs vinga, a buscar-la i a complir com un bon mariner. I quan la vaig trobar, el Viatger ja se m'havia avançat!

-És que com que tardaves... -va fer com excusa la Silver.
-Li explicava un peli d'aquelles que feien al Maryland, de la Plaça Urquinaona...la sala X aquella que ja no funciona... -va començar a justificar-se el manso...
-Pel.lícula et donaré a tu, jo...

El que vaig desaparèixer vaig ser jo a buscar més fortuna.

Al rebedor que duia a l'estudi vaig trobar la Lingüista i Té la Mà d'aquesta guisa. Evidentment la llengua d'una i la mà de l'altre estaven ben enfeinats...

-I que tal pronuncieu la "e oberta" per allà baix, a Reus -deia ella amb un gra do de llengua.
-El que t'obriré a tu serà una altra cosa, xiqueta...-li responia l'alumne reusenc. Tu ha sentit parlar del dialecte "apitxat"?

Era ja ben entrada la nit i les forces començaven a decaure. Vaig posar una música que acompanyés l'ambient, després de tant Iron Maden, Deep Purple, Led Zepellin, Bruce Springteen i Rolling Stones. Bossa Nova, sí, seria el més indicat.


La Déja Vie, cansada ja de tant reportatge em va demanar que li fes una foto a ella

-Si no, no sortiré enlloc al final!

Jo obedient com sóc, me la vaig currar. La foto..."Clic"

I quan anava a posar-li el trípode entre pit i esquena, em salta pel darrera el Gatot.

-Aparta, nen, que jo me l'havia demanat abans!
-Però que no estaves amb la Violette?
-Ara hi torno. És que els de SALT hem de fer l'idem a cada moment....
-Noi, una cosa és l'amistat i una altra que...

Però ja no vaig seguir. Els argument felins del mestre Gatot ja havien captivat la meva musa fotògrafa.

-Torna d'aquí una estona, xaval... O ajunta't!
-Mira, la noia té vida per llarg. Vinc després.

Recollint roba diversa que anava trobant aquí i allí vaig pensar de posar una rentadora. En arribar em vaig trobar la Dusch d'aquesta manera.,.

-Noi, ja era hora! Estic a punt per fer la bugada.
-I duràs el gel, és clar!
-Sabó, aquest cop, sabó. No t'agrad tan ensabonar la gent a tu...

Just quan començava a posar el programa curt, em tornen a destorbar. Algú em tustava l'espatlla dreta. Aquest cop era el Rondaire.

-Ei! que jo tinc una urgència! La Dusch m'ha dit que m'ensenyaria l'alemany...
-I ha de ser justament ARA???
-És que l'alemany no és el que et penses -va fer ella, mentre se li pujava al damunt de la seva salxitxa de Frankfurt.
-Ostres noi! Ja estàs recuperat del cagar, eh?

Emprenyat, vaig entrar a la cuina. Tenia gana. Hi vaig trobar a l'Euria que li estava fent dos ous ferrats al Uribetyy

-Tu posa'm-hi sal, que el pa amb oli ja te'l faig jo - deia el tros de químic aquell mentre li llengotejava tot el pitram.
-Vigila nena que aquest noi té molts polvos "químics" al damunt...

-Algu té tabac? -va demanar la Arare des de l'habitació dels convidats.
Jo que no fumo, em vaig maleir els ossos en aquell moment. El Roberthinos, que era una màquina de tren incansable, va sortir ràpid amb el seu paquet ben obert. El de tabac, vull dir...

-Jo encendre el teu foc...- va fer l'aprenenent de salsero
-Serà, apagaràs el seu foc, no? -li vaig voler corregir.
-Foc? Qui ha dic foc? Que vinc! -va abraonar-se la Joana després d'acabar rotundament amb en Tondo.


Quan ja el sol sortia per Ontinyent, i pels que varen decidir aixoplugar-se una estona. la CafeAmb Llet els va dur a tots una mica d'ella mateixa amb tot el seu cor. Un encant... (Ara els voldrem així cada matí).


I és clar, després va caldre rentar tots els estris de la festa. Sort que la veïna del pis de sota que és un sol de primavera, té rentaplats i me'l va prestar per aquella nit (me'l puc quedar?)...


I mentre sonava en rumrumeig del rentaplats -per un dia no els hauria, (Euria he dit?) de rentar a mà-; la gent va anar a acomodar-se pels racons, els sofàs i les cambres. Sembalven uns anegelets, tots ells i elles.


I un silenci va enteranyinar totes les parets de la casa...

A fora al carrer, sentia una sirena llunyana. A casa no venien perquè l'incendi ja s'havia apagat tot sol... I fins la propera.

Per anar a dormir amb una dolçor als llavis, vaig endur-me un parell de trufes que havia dut algú al llindar de la porta de la meva habitació.

Quan me la posava als llavis vaig veure de seguida qui les havia dut. El tanga vermell era inconfusible.

-Ja era hora, Veí! -va dir una veu sobre el llit estant.


-Noia, els bombons, com vós, sempre per les postres...

I ara sí, finalment, vaig tastar el Nou Any.

I fins el 2009!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

22 comentaris:

Viatger ha dit...

Gràcies veí , sort que et fixes amb les coses, no sabia que era la Silver... va ser genial, irrepetible..

Té la mà Maria - Reus ha dit...

com diu el refrany al 2009 toca'm un ou !!! volem un altra festa a l'estiu

Joana ha dit...

Encara m'estic recuperant...

Que tinguis un gran any!!
Em deus un bolero... :)

Jo Mateixa ha dit...

Im-presionant!!!!!!

Joder nen, ara he entes tot, jo es que estaba pajara i per això no vaig poder venir, quin greu que em sap eh per que veig que va ser una festassa!!!!!!

Joana ha dit...

A mi ja m'hi pots apuntar, a la propera vull dir.. :)
Un petó

Gatot ha dit...

com que fins el 2009??? Per Carnaval, tot s'hi val!!!! :P
I d'aquí a carnaval... haurem d'anar entrenant, no? :D

petons i llepades, maduixeres!

rosa ha dit...

siiiiiiiiii, jo vull una bona festa de carnaval, però ha de ser com el de Venecia si no no vinc...osease...tothom amb qui vulgui i la disfressa del que no voldries ser...si hi ha algú que està a la presó pagant condemna doncs hauria d'anar de policia...jejeje.
i a quina casa la farem?
què aviat serà carnaval...ui si em llegueix la lingüista elitista...

Terra ha dit...

M'has posat ben arrebossada!
Què guapos què heu sortit a la foto tapant-vos les "parts"! Quines abdominals teniu tots eh?! ;)

Molt bon any!

ddriver ha dit...

osti tu encara no m´he recuperat,de veritat que vaig dir que el txi pagat?aixo mai ho dic,ni borratxo,osigui que si no hi han probes...

Déjà vie ha dit...

oooooooooooooh la ultima frase, la cirereta dolça dl pastis, com smpre. ;)

Duschgel ha dit...

Collons, Veí, que ja em feies patir, tanta estona sense sucar el melindro!

Ja veig per aquí dalt que això d'esperar fins al 2009 per repetir es farà molt llarg!

Carme R ha dit...

Una bona festassa! Ets un organitzador fantàstic, veí.

Robertinhos ha dit...

encendre, apagar...que més dóna en una festassa com aquesta!

El veí de dalt ha dit...

Viatger,
després queixat, bandarra...

Te la Mà,
per Sant Joan va bé?

Joana,
m'hauràs d'ensenyar: sóc un ballador fatal!

Jo mateixa,
doncs ja saps que et toca l'any que ve!

Joana,
apuntada!

Gatot,
la de Carnaval, a Salt, val?

Rosa,
si vols, a ca teua. Per cert, t'he tornat el tanga ja?

Terra,
és qyue tu ets ben "arenosa", oi?

Driver,
doncs jo crec que sí que els ho vas dir...o era a mi?

Déjà Vie,
és que j sóc molt dolç quan m'ho proposo.

Dusch,
sempre pots venir a casa a prendre una dutxa. Jo poso la tovallola. Tu, el sabó.

Carme,
es fa el que es pot. O el que et deixen.

Robert,
tu ets un metxero en flames!

Arare ha dit...

buf buf buf!!!

on és la meva guitarra, eh? eh? eh?

MaRiNa ha dit...

quines festasses que feu tu!!!!!

;)

Terra ha dit...

Ein? Què vol dir "arenosa"?

Júlia ha dit...

Sort que jo no hi era, que ja no estic per a aquests excessos, per sant joan em passeu el vídeo o el pengeu a youtube que amb practicar el voyeurisme ja en tinc prou, a la meva edat, no em vull trencar el fèmur fent acrobàcies.

cafeambllet ha dit...

Quina festassa Veí!!!!! encara em recupero de la ressaca....

Clint ha dit...

Sort que al final va quedar en un no res...em va espantar la radiografia! jejeje

Metamorfosi ha dit...

Veí... després de veure't jugant a l'un, dos, tres, pica paret qui es podia resistir d'esperar-te al teu llit per assaborir les trufes plegats...

Petonets amb regust de xocolata.

PD. Em vaig deixar el tanga al plat? ;)

kpitana ha dit...

quina juerga..l'any que ve que em convidareu vei..si em convidau agafaré bitllet prest...b7ts