9 de setembre de 2009

De lectura (70): Mil cretins, de Quim Monzó

¿O potser és que ara ja no té ganes?
Penso que si, jo ara entreobrís mínimament la porta,
ella perdria de cop el desig d'entrar-hi." (p. 28)





Pla.


Segurament tots som una colla de cretins. Perquè tots podem ser protagonistes d’algun dels contes que aquí s’apleguen. “Perquè a tots aquets vells, a aquests mil cretins que viuen aquí...” (p. 102). Monzó sembla que vol passar comptes amb escenes viscudes. O que li han explicat. És segur que el dia a dia deu proporcionar molt material literari a algú que està amatent dels seus amics i coneguts. O senzillament d’aquell que veu passar la vida al seu entorn. Sempre he sentit dir que per ser un bon escriptor cal ser un bon observador. Un gran xafarder. Monzó té un to peculiar per narrar la realitat i fer-ne una història. Els dinou contes que conformen el llibre es divideixen en dos blocs: un primer de set de més llargs i una segona tongada de més curts, quasi posts. A voltes, la majoria de cops, sense final clar ni moralitat. Monzó retrata sota el seu prisma una realitat, fingida o absurda; molts cops anodina. Com escenes extretes d’un dia a dia que pot ser per alguns situacions surrealistes (com el fill que visita el pare transvestit al geriàtric, “El senyor Beneset”) o el noi que entra desagnant-se a classe i el mestre no li fa ni cas (“Un tall”). També hi ha relats que es transcriuen actes intranscendents que es mouen en la quotidianitat del dia a dia, d’éssers anònims, com la dona que canvia una forquilla que li ha caigut a terra (“La forquilla”), o els joves que foragiten a força de molestar-los als estadants d’un bar (“Xiatsu”).


També hi ha algun conte de tall més “clàssic”: plantejament , nus i desenllaç; on els fets casuals poden tenir un pes transcendent (“L’amor és etern”) i d’altres, amb un to fatalista inherent al desenllaç: la dona que vol acabar amb el seus passat i de retallar les fotos on apareix el seu marit per oblidar-lo, acaba desballestant la pròpia casa (“Dissabte”); o amb un de caire desolador “Un dia, un home decideix que ha de matar els seus pares, i que es troben al pendent del final de la vida” (p. 120); “L’arribada de la primavera”). Alguns contes, realment estranys, onírics, no em fan no fred ni calor (“Dos somnis”). Hi ha també un crítica velada al món de l’escriptor novell i la seva relació amb els consagrats (“La lloança”). En aquest sentit, fa gràcia que en algun conte apareguin personatges coneguts d’aquest ambient literari, com Moix i Gimferrer (alguna promesa velada?).


Potser sí que hi ha una doble lectura en relats que són una apologia a mirar la realitat d’una manera diferent; com “Miro per la finestra”), on un home descobreix què vol dir realment mirar per la finestra. “Jo mateix m’hi he trobat així moltes vegades. Però aquesta vegada és diferent. Aquesta vegada es tracta de mirar per la finestra, no pas veure-hi tal o tal altra cosa, o què fan o no fan els veïns” (p. 69). És com una metàfora sobre el poder real de la literatura: veure més enllà del que realment ens diuen.


En resum, doncs, són contes sobre la vellesa, el desamor, el dolor, la mort; el dia a dia en definitiva. Hi ha un cert to transcendent, de desolació, de fatalitat resignada; que cal veure entre línies. També hi ha espai per a alguns contes de caire surrealista (per mi, els millors): com el príncep blau que no aconsegueix despertar la princesa ni a força de clavar-li polvos (“Una nit”).


Uns contes, en definitiva, que es llegeixen fàcil i també es poden oblidar fàcilment. Res de l’altre dijous, en definitiva. O jo dec ser un cretí i no m’he adonat.


Puntuem: un 5,5 / 10


PS Totes les anteriors lectures ressenyades, les trobareu aquí


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

17 comentaris:

kweilan ha dit...

Coincideixo bastant amb tu. Es llegeixen bastant bé...a mi el que més em va agradar potser va ser el de l'amor és etern però en va haver alguns que em van deixar molt indiferent. Es llegeixen bé però també s'obliden de pressa perquè molts dels que dius pràcticament no els recordo. D'altra banda, molt bona ressenya!

Joana ha dit...

El tenia pendent...No sé si me l'estalviaré :)

Violette ha dit...

N'he llegit uns quants però no m'acaben d'agradar...

Jesús M. Tibau ha dit...

jo vaig xalar força llegint-lo i, com la majoria de Monzó, segur que el rellegiré

Palimp ha dit...

Totalmente en desacuerdo, pero para gustos... los colores.

Joan Vigó ha dit...

A mi alguns contes em van deixar un regust estrany, molt sinmilar al que et queda després de llegir un relat de Raymond Carver. No ha passat exactament res, però han passat coses. Això, evidentment, sense cap ànim de comparar en Monzó amb en Carver. Aquest darrer és Gran (i molt).

Josep B. ha dit...

He de dir que ha estat el primer del Monzó que he llegit i la veritat és que m'ha resultat bastant senzill de llegir i fins i tot m'ha colpit algun conte (el de la dona que retalla les fotos acaba sent esfereïdor).

El veí de dalt ha dit...

Keilan,
gràcies. Compartim opinió.

Joana,
fes-ho i contrasta!

Violette,
ok maquei!

Jesús,
doncs no coincidim.

Palimp,
A mi em va el vermell, I a tu?

Joan,
és cert. A cops, de tan anodins, et queda un regust estrany. Com el de la forquilla que cau a terra. Però realment, no m'ha fet el pes. Llegiré Carver, doncs.

Josep,
els primers llibres de contes, opino que són molt millors.

MGJuárez ha dit...

Hola veí. En a mi em va agradar força. Només comentar que el vaig comprar l'any passat a una llibreria-papereria del aeroport de Barna. Vaig entrar buscant poesia (ainsss ruca!), i res. Això si, aquest llibre i l'altre de Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes.

Salut!
Montse.

Palimp ha dit...

També.

Violeta ha dit...

A mi m'agrada en Monzó. He llegit gairebé tot el que ha publicat i suposo que aquest llibre deu seguir la seva tònica. Malgrat el que opines d'ell, el posaré a la llista.

Per què serà que el conte que més t'ha agradat ha estat el del príncep blau...?

Vinga, bona ressenya.

zel ha dit...

No l'he llegit...i em penso que no ho faré...


Ei, tu també tens el blog ple de coses estranyes!!! Què farem?

Duschgel ha dit...

No feies ahir anys de blog? Jo esperava un post teu... Però en fi, com que no el veig, et felicito igualment. Per molts anys!!

(Si m'he equivocat, disculpa'm)

El veí de dalt ha dit...

MG,
benvinguda. El del Pamies també el vaig ressenyar fa temps.

Palimp,
i el negre?

Violeta,
perquè serà que jo dec ser un rei destronat?

ZEl,
aquest coi d'spam xinpes!

Dush,
disculpa de res! Ets l'única que t'has recordat! Barra lliure!

poll ha dit...

Me and my friend were arguing about an issue similar to this! Now I know that I was right. lol! Thanks for the information you post. Please come visit my site Atlanta Yellow Page Business Directory when you got time.

Quadern de mots ha dit...

Hola, acabo de llegir el llibre ei estic preparant una ressenya, si no et sembla malament afegiré la teva ressenya a la meva. Si tens cap problema ja m'ho faràs saber.

El veí de dalt ha dit...

Cap problema, Quadern!