17 d’abril del 2012

Somni d'una nit d'abril (II)

(continuació)



Després d'anar despertant-se del somni soporífer en què havien caigut alguns assistents en sentir les paraules del veidedalt (els veïns solen ser gent de mala vida i costums noctàmbuls, ja se sap, i van cansats, els pobres), va començar la festa de debò.

Primer, després de les paraules en clau que havia preparat la Llum de dona:

Algú va entendre res?) Doncs era la frase en clau per arrencar la vetllada literària...,  ivan sortir a l'escenari els quatre mosqueters, a saber, i per odre d'aparició:

Robertinhos,  Violette, Josep Manel i Mar. Es tractava de llegir un dels relats de les HV. Els dos primers eren autors reals del relat (cacofonia!). Els dos segons, no. Però coneixíem les seves aptituds lectores i els vam convidar a substituit la Uribetty i la Cau de Llunes que vés a saber tu en quins baixos fons blogosfèrics es deuen moure ara. I vsn accedir! I gratis! El relat escollit va ser "9 mm", de la tercera tongada. Un conte on hi ha de tot: amor, sexe i assassinats. Una autèntica joia de les HV. Hi ha  cap HV que no tingui cap de les tres coses? No cal dir que la prosòdia dels lectors va ser de nivell. I més de nivell va ser quan, en acabat el relat, cadascun dels quatre va explicar perquè havien participat en les HV i què els havia representat la seva participació. Aleshores es va descobrir tot el percal: el Robertinhos va confessar que ho feia per diners (el veidedalt el té a sou), el Josep Manel ho va fer un cop i per equivocació, la Mar no sabia de què li parlaven -ella venia a jalar i prou- i la Violette va confessar que era per pura compassió caricativa. 

 
Val... no es pot fer conya. La veritat, voleu? Doncs no cal dir que les paraules van ser prou emotives. Fins i tot em permeto transcriure aquí els que va llegir en Josep Manel. Chapaeu company!

 
“Les històries veïnals em fan pensar sovint en aquella magnífica pel·lícula de Robert Altman, “Vides Creuades”. No pel tràfec d’històries que van trobant-se al llarg del metratge, i que van configurant el destí dels personatges que hi apareixen. En aquest cas, més bé, són els personatges, els diferents habitants d’una comunitat veïnal imaginària, els que van cabdellant i descabdellant històries que en realitat no protagonitzen  (o potser sí), i que van omplint d’argument l’espai virtual que els aplega.
Tot sota I l’atzarosa mà del president de l’escala que ens relliga i ens mena a la coincidència. No com un déu bíblic que ens predestina a patir (bé, patir si pateixes si ets l’últim i et toca tancar la història), sinó com un crupier que ens baralla i ens reparteix sobre l’estora del replà, esperant que donem bon joc. Perquè ací no importa tant el premi com que la partida sigui ben llarga.”

Del que va dir el Robertinhos no ho sé perquè no el vaig escoltar gaire (crec que parlava del Maresme o de futbol). Sé que la Mar, un encant de dona, es va comprometre a fitxar a la propera tongada (no te n'escapes!). I no cal dir que encara duc el mocador impol·lutment babejat de les paraules que ens va dedicar la Violette. Per això té categoria de musa a Blogville. Impagables les paraules de tots quatre.

 
Després de tant magna event, va venir un altre que no es quedava curt: la lectura d'una estrena mundial. La lectura del Primer microrelat veïnal entre 35 dels assistents (vaja, quasi tots!). Ja que venien, que almenys penquéssin una mica la gent, no?  Així,  es va repartir uns fulls on era escrit el microrelat (jo me'l sé de memòria, eh?) i s'atorgava una frase a cadascú. Abans, ens vam numerar en veu alta  (els que heu fet la mili sabeu de què parlo ("¡Coño! ¡Numérense!"). Com era lògic hi havia números repetits (Joana! Cris!) i jo tenia el 69. Si no passessin aquestes coses, això no serien les HV! Després de desfer l'entrellat va començar la lectura que va anar com una seda i ens va posar els pèls de punta. Cómo escarpias, que diria aquell. Collons, si s'entenia i tot! I fins i tot una madrilenya infiltrada ens va llegir una frase en català! (merci, Maite!) És que som la repera!
I després del microrelat, una altra sorpresa de darrera hora: un conte, a pèl, a càrrec del Palimp. Un cuentista de pro. Ens va fer una versió lliure d'un relat de la setena tongada, aquella dels set pecats capítals, recordeu? El conte era "Buffy, la cazavampiros". Un relat on, com no, havia d'haver amor, sexe i assassinats.
I per acabar la festa literària, va venir la nota lírica de la nit. Uns parells d'ulls marítims i les veus més cadencioses de la catosfera van fer, a duo, la lectura del Primer Renga veïnal (primer i únic, ara per ara). Ja sabeu què és un renga, oi? No un regla ni tenir la ídem, eh? És un poema fet per diversos poetes, vers a vers, com deia el Machado. La Khalina, i la Cris V/N van fer una lectura mà a mà que va encandilar el públic, que va caure rendit als seus peus. Collons, si és que sabem fer poesia i tot! 

Aplaudiments per tots. Onada col.lectiva i barra lliure (de beguda, eh?) i quinze minuts de xerrera fins a l'hora de sopar. 

Mentrestant, el respectable anava  omplint els fulls penjats a la paret, preparats per la Comissió, on els "onze magnífics" (els onze veïns i veïnes que han participat en totes les deu tongades de les HV initerrompudament des de l'inici) van escriure una frase perquè els assitents acabesssin, amb deu frases més, cada un dels relats. I així, d'una tongada, teniem feta l'Onzena Tongada de les HV. Digueu-nos tontos. Ja les anirem penjant... I qui són els 11 magnífics? Doncs (per odre alfbètic, que no d'edat): Arare, Carles Mulet, Carme Rosanas, L'Avi, Llum de dona, Puji, Robertinhos, Té la Mà Maria -llegeixis seguit i sense pausa-, Violette, Xurri, i Zel.

I els que volien immortalitzar-se, doncs ho feien davant el photocall preparat per l'ocasió. Sota l¡aenta mirada de l'ull de la càmera de l'Helena. En solitari, parella o trios. I alguns en grup!  Vaja, igual igualet que a les nits del replans de Blogville. Alguna mostra les veieu aquí. La resta on jo surti, m'haureu de subornar.
I el bagul del bookscrossing, perfectament tunejat per la Srta. Mikis i la Joana, seguia omplint-se de llibres.


I així anava passant la nit. I les cobradores del frac, la Glòria i la Carina, que no duien frac sinó un somiure turgent de mig pam que feia que tots es rendissin sota la seva mirada a pagar la quota veïnal sense piular, anaven fent comptes (no fos cas que el Barbollaire se n'anés sense pagar)...

 
I així ens preparàvem per sopar i per alguna sorpresa més.

Demà, seguim. 

I acabem.

(continuarà)

23 comentaris:

Glo.Bos.blog ha dit...

El Barbollaire va pagar religiosament.
I va deixar propina!

mar ha dit...

ualaaaa!
quantes fotos i quin record més bonic!

veí,
tinc una queixa...
volia rellegir la renga però l'enllaç... no va!
cal que convoquem una reunió d'escala o creus que tu com a veímanyós que ets ho podràs arreglar?
;)
una abraçada i gracies de nou!

(ja ho deia jo que en Barbollaire em semblava bona persona...:)

Barbollaire ha dit...

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAA!!!!
Gràcies Glòria! Ei! Que no fos el Veí el que no pagués amb tanta tonteria que ara cap aquí i ara cap allà...

Fantàstic segon capítol!
Estic acabant de seleccionar les fotos que salvaré del desastre...
Es possible que encara pengi alguna més. Però ho faig amb molt baixa resolució i amb marca d'aigua (algunes fotos meves volten per la xarxa en webs comercials...).
En quant les tinguis a punt enviaré a la comissió un enllaç perquè el distribueixi i tothom se les pugui baixar en format jpeg i mida 20x15 aprox. a uns 300ppp.
Si de les que vagi penjant algú no vol aparèixer, m'ho dieu i la despenjo.
Petonets dolços a les nines, abraçades als nois... i al Veí també..

Emily ha dit...

Veí, sort que no vaig participar en res! si em poses la foto, et mato!
M'ho vaig passar molt bé, però. Línea!

Carme Rosanas ha dit...

Un post que m'agrada molt i que recorda tant bé com va anar tot, veí.

Una de les coses més emocionants, va ser la lectura del Renga, uf! aquestes noies ho van fer molt i molt bé i el Renga havia quedat fantàstic!

El veí de dalt ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
El veí de dalt ha dit...

Han sortit algunes fotos durant unes hores que han estat eliminade en posterioritat, per preservar la identitat de les persones que hi sortien. Ja he mirat que no sortís ningú que ho havia manifestat expresasment, però si en el transcurs d'aquest lapse de temps que han estat exposades algú s'ha vist molestat, demano excuses públicament. Ja enviarem les imatges als assitents que ho vulguin, però eliminant aquelles fotos on surti gent que hagi manifestat de no ser-hi refelctida. Serà en els pròxims dies. Excuseu-me l'oblit i l'error. Mea culpa.

El porquet ha dit...

Entre les teves delicioses explicacions i els relats de la resta de blogaires assistents queda molt clar que sou una colla de frek... perdó, de monstres!!!

Aplaudiments i ovacions!

Carme Rosanas ha dit...

Ostres, tu! amb les ganes que tinc de fotos... llàstima!

Laura T. Marcel ha dit...

Jo, que xulo aquest relat que estàs construint i que serà la història de la nostra Festa Major!
M'ha fet riure la menció de les numeracions que també vas fer allà, rememorat la mili. No hi ha festa o reunió en las que hi hagi un home i no surti el tema de pessic o de pelada, encara (quina creu!).
A mi ja m'estan venint idees al cap per a la propera festa... quin perill!
Ja espero amb ganes la part III.
Tinc un parell de fotos de l'"after" que t'enviaré perquè pengis si vols.

martí ha dit...

Doncs sí, el renga em va deixar absolutament rendit i al.lucinat. Quina preciositat!


* (I per les fotos no patiu... en vaig fer un munt però la majoria han anat a parar a la bassa. Les mitjanament passables les faré arribar a la comissió).

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Tot i haver-hi participat, llegir-ho posa els pels de punta encara (de bon rotllo i emoció, clar).
Gràcies Veí per deixar-nos participar!

Palimp ha dit...

Estoy deseando leer la continuación...

Candela ha dit...

M'hagués encantat anar-hi...

viu i llegeix ha dit...

si, si, en volem més.Ja coneixem el teu truc d'anar dosificant per tal que t'anem ensabonant, dons si, ho tornarem a dir: El vei de president i la Comi de Govern dels millors!!!.

carina ha dit...

Ostres, Veí, m'has fet reviure el sopar amb una nitidesa increïble, gràcies un altre cop, tenim moltes ganes de veure més imatges

El veí de dalt ha dit...

Globus,
Ja vas mirar q no fossin bitllets del Monopoly?

Mar,
Ho "Armengo" de seguida.

Barbollaire,
Però sense babes, eh?

Emily,
Ja sé q em matèries virtualment iveïnalment. Millor no jugar amb l'Emily... Per cert, tu si q ets un bingo veïnal!

Carme,
És q tenim uns peazos de poetes al replà.

Veí,
Mira q ets tanoca!

Porquet,
I no vols unir-te a frek...veïnal?

Laura,
Però passarà un temps, eh?, que estic esgotat. Espero les fotos. Envia-les a la Comissió.

Martí,
El q he dit a la Carme.

Tiquismiquis,
Gràcies a tu, carinyet!

Palimp,
I jo!

Viuillegeix,
Diria q comences a conèixer al tanoca del veí...

Carina,
Paciència, paciència,...

Candela,
Ja veig al teu Blog q vas preferir un tête á tête... El q no saps és q vam tancar les portes i allò va acabar com Sodoma i Gomorra. Una autèntica orgia de sexe, alcohol, drogues i perversions a dojo. ideal per a la teva inspiració calendaris (o era candelaria?). .En fi, un altre any serà.

M

khalina ha dit...

Jo també tinc ganes de veure les fotos, però entenc que esborreu als que no volen sortir.

M'agrada anar llegint el viscut en el sopar

Albanta ha dit...

Mare meua!!! He de trobar la manera de poder anar a la propera reunió del veïnat!!!

Com m'hauria agradat estar amb tots vosaltres... així i tot, ja ho estic fent una mica a través de les vostres cròniques.

Gracietes Veí... ets un sol!!

Cris (V/N) ha dit...

Que maco tot, un diari d'una nit d'abril, m'encanta, m'ho vag passar genial, el renga és un regal, i ja l'he batejat "Entre 25" per la lectura que en faré per Sant Jordi, ja us diré si ha agradat tant com entre el veinat.... Altra vegada gràcies Veí, i a tothom per ser tan collonut!! Petons a dojo :)***

DooMMasteR ha dit...

Si és que sou tots un cracks! Macagundeu!!! Quina festa vam fer ;-)

Montse ha dit...

snifffffffff

ja no em queda res per dir

que us ho heu quedat tot!

Gràcies, Veí, per tot plegat. Per cert, ja he "rebut" la música i al spotify no faig altra cosa que escoltar la BSO de la trobada!

Elfreelang ha dit...

Va ser tot molt ben organitzat....ei i sort que vaig arribar a temps per agafar el 35, el número que no el bus...