15 d’abril de 2012

Somni n'una nit d'abril (I)



Som a L'Horiginal, una sala amb molt de pedigree a la Barcelona literària del moment. Una dissabte a la tarda d'un 14 d'abril. 

La gent va arribant a l'hora convinguda. Són  gent ferma i complidora, no es pot negar. Abraçades, encaixades i petons a dojo (sense llengua, però). Retrobaments i desvirtualitzacions (que no desvirgacions). Pagament reglamentari de la quota veïnal i etiquetatge personalitzat arran del pit. Somriures, bromes i anècdotes que van i vénen., de rondalla en rondalla.  Photocall oficial a càrrec de la nostra fotògrafa oficial de Blogville. Lliurament del llibre pel bookscrossing final  en un bagul formosament decorat ("Hosti! Jo no l'he dut embolicat!) i copeta de vi i patates per anar fent temps. "Què si jo sóc tal...", "Què si tu ets tal qual..." "Que quin vestit em porta aquella...","Que què guapo és el veí!", "Que què lleig el Barbollaire...", "Que qui és aquest tanoca de negre...?", "Que jo et feia més gran...", "I jo més prima..", "Que quan es jala aquí...", etc.

En un moment donat, arrenca el vídeo de presentació veïnal i es fa el silenci a  la sala  Comença, doncs, LA FESTA. I a tres quarts de vuit; a l'hora convinguda per la Comissió Blocaire del Sopar Veïnal (una gent de mal viure que no feia més que enredar, donar la tabarra i posar-me dels nervis), a mi em va donar per pujar a l'escenari i, enlloc de fer el numeret d'estriptease que havíem assajat amb el Paseante [carallot!,  el que et vas perdre: 26 donzelles pul·lulant tota la nit buscant-te], i deixo anar un discurset cap el respectable que havia assajat mil cops al mirall i que  horror!, hauria d'improvisar amb els papers caiguts pel terra. Els nervis, ja se sap... Això sí, la gent molt educada i fent veure que escoltava. Al final  algun aplaudiment (per una claca a sou, és clar). Unes paraules de benvinguda que vaig intitular "Somni d'una nit d'abril". I que aquí us deixo per a la Memòria i  desagravi de tots.

_____________________________





Somni d’un nit d’abril

"Mireu. Avui estic content perquè és un dia especial. Alguns pensareu que és especial perquè és14 d’abril. És cert. Podríem aprofitar que som aquí reunits, signar un manifest i declarar la instauració la República blocaire (que no la d’Ikea). No sé si som prou gent en aquesta sala, però segur que seríem prou valents. Però no estem avui, aquí, per això.

Alguns direu que és especial perquè som a una setmana de Sant Jordi, i això, a uns lletraferits malaltissos i romàntics picapedrers com nosaltres és una data que ens agrada i ens motiva. Però tampoc és aquest el motiu.

Alguns direu que és especial perquè d’aquí uns setmana hi haurà el partit de l’any. Confesso que amb els de la Comissió havíem previst fer aquesta trobada la setmana vinent, però quan ho vam comentar a les directives del Barça i el Madrid ens van demanar que avancéssim nosaltres la data, no fos que els traguéssim protagonisme. I com que som bona gent, els vam fer cas.

Alguns direu que avui és un dia especial perquè som aquí per celebrar una festa.  I que som aquí per celebrar un sopar. I per posar rostres a uns nicks que des de fa temps llegim en blogs personals.

I és cert. Per tot això que he dit, ja paga la pena ser-hi.

Però hi ha una cosa més important, encara. És cert que estem aquí per fer-nos unes fotos, per veure uns vídeos, per escoltar unes músiques, per fer unes lectures conjuntes, per intercanviar llibres, per jugar una estona i per xerrar. Per xerrar molt. Oi, veïnes? Però encara hi ha una cosa més important que ens aplega.

Algú un cop algú va dir una frase cèlebre. I have I dream. "Jo vaig tenir un somni."

Jo també vaig tenir un, de somni, fa temps. 

Vaig pensar en un indret obert a tothom. Un espai on la gent es trobés d’una manera tranquil·la, sense censures ni prejudicis. Aquest espai existia i existeix, i exisitirà. I es diu internet. Per això és tan potent i tan temut alhora.

Però el meu somni era més modest. Albirava tan sols trobar una petit territori, una petita illa, poblada de gent amable, divertida, encuriosida, inquieta,... per poder intercanviar relats, ressenyes, poemes, imatges, pensaments, acudits, escrits... Una petita illa on el veidedalt, el meu alter ego, es pogués créixer i fer-se gran.

I en aquest espai, fa uns quants anys, ens vam anar trobant, mig per causalitat, mig per necessitat, uns quants blocaires dels que avui som aquí.

Si em permeteu el símil, aquella petita illa es va anar poblant de nàufrags arribats d'arreu.

Jo us vaig trobar. Tu ens vas trobar. Ella ens va trobar. Nosaltres ens vam trobar. Vosaltres us vau trobar... Sembla que faci una classe de gramàtica, ara...! Aquella illa, aquell paisatge veïnal que surt al photocall de l’entrada [i que encapçala aquest post], no tenia cap mar al voltant.  Sempre ha estat un racó petit, cert; però amb uns horitzons immensos. Un indret virtual que algú, molt especial, amb un glamur de color violeta,  va batejar fa temps com a Blogville.

I ja teníem un nom per a la petita pàtria que ens acollia. Una pàtria comuna, diàfana i oberta a tothom. Una pàtria virtual. Cert. No ho oblidem. Però ben nostra.

Tambés es cert que hi ha moltes altres blogvilles arreu que naveguen en aquest oceà comú que és internet. Molts illots surant en aquest mar comú que fan un arxipèlag que algú ha anomenat la catosfera. No són illots ni millors ni pitjors, tots ells són diferents i peculiars, necessaris. I complementaris. I seguint el símil marítim -no sóc original, ja ho sé-, avui ens trobem els capitanes i capitanes de diversos vaixells que hi naveguen. Alguns, curiosament li han posat un nom semblant... 

Som molts, i venim de molts llocs i tenim moltes veus, i no sempre és fàcil de retrobar-se en un mateix port. I així, uns quants d’aquests vaixells, vam coincidir, ens vam conèixer, vam intimar i van construir petits projectes en comú. Que si el Blocaire invisible, que si el Pessebre blocaire, que si les Itineràncies poètiques, que si la Dash i Lilly, que si els Relats conjunts, que si el Calents i contents, que si les Sabates vermelles, que si Museu blocaire del disseny friki, que si el Blogs, roses i llibres, ...i tants alters que em deixo. Han estat molts projectes compartits.I  en vindran d'altres.

I un d’ells es va titular Històries veïnals.

Si la literatura és en essència creació i les xarxes socials són, en essència comunicació, era evident que de l’encontre entre tot dos móns havia de sorgir un producte singular. I així vau ajudar a construir un petit somni.
                      
I ja som al cap del carrer. És per això que avui estic content. Perquè de la virtualitat també hem passat a ser tangibles. A posar rostres i somriures. I a posar-hi la pell i la veu.

Ja ho sé: no som cap infants. No creiem en Reis Màgics. Ni en salvadors de pàtries.

Tampoc som ingenus, Ni il·luso. Senzillament som blocaires.

Però ens agrada saber que a vegades, tan sols a vegades, els somnis poden acomplir-se. 

I en els blogs, en els vostres blogs, aquests somnis, encara que només que sigui a vegades, es fan realitat.

Gràcies doncs, per se aquí i per seguir somiant plegats.

Sou collonuts!"


(continuarà)

26 comentaris:

Montse ha dit...

gràcies, veí. No puc ser irònica ni conyona, avui. T'abraço de nou i et repeteixo: gràcies!

El porquet ha dit...

Caram, caram! Aquests discursos no els fa ni el mateix Obama! ;p

Enhorabona, nano, per embolicar la troca d'aquesta manera, per ser l'autèntic animador d'aquesta illa, de Blogville, i de bona part de les nostres estones virtuals... i no tan virtuals!

A la propera... suxuru que miro de venir!

Eli ha dit...

Contenta i emocionada! Va ser una nit molt especial, per conèixer i posar cara a gent molt especial que he seguit a través dels seus blog!
Gràcies per l'organització a tot l'equip organitzador, i paro...que m'emociono!

khalina ha dit...

plas, plas, plas. Aplaudeixo amb ganes i sense ser de cap claca

Emily ha dit...

Jo ahir vaig tenir un atac agut de timidesa, i volia declarar-me, fer públic lo nostre, ja m'entens..propera no te'n lliures...
Gràcies per la nit, a tu i als demés organitzadors...la imatge de la RaTeta amb perruca no té preu.
RaTeta, t'estimo!

Violette ha dit...

Gràcies Veí, tot plegat va ser molt emotiu! I com no, moltes gràcies Comissió per una vetllada tan entranyable!!! Sou uns cracks!

Barbollaire ha dit...

Veí... va ser tot tant fantàstic... que ja em pots dir el que vulguis...
Gràcies per una vetllada tant genial...

de fet, la meva venjança (o part d'ella) la trobaràs aquí

Una abraçada!

fra miquel ha dit...

A mi se'm va fer curt!
Perquè les nits no seran més llargues quan ens trobem els veïns?
Un plaer, Veí.
Gracies per la vetllada, a tu a la comissió i a tots els blocaires que van venir.
I una forta abraçada a tot-hom

PS: Fins i tot la tornada a casa va ser un plaer. Una blogvillera em van acostar en cotxe... No t'explico lo agradable que va ser, també, aquest viatge :D

el paseante ha dit...

Avui m'han fet una crònica detallada d'aquella nit: gent avorrida, gent més aviat lletja, gent desmenjada, un sopar de baratillo, tu fent el numeret de la cobra waka-waka, una colla de persones que no tenien on caure mortes una nit de dissabte... Què en tinc de coneixement: em vaig quedar a casa mirant un especial a Salvame de luxe on parlaven de l'accident del Rei mentre la veïna del pis de sota (té uns 150 anys) trucava al timbre per queixar-se del vòlum de la meva tele. La vaig convidar a passar i a menjar olives amb mi davant de la tele. Jo sí que en sé de viure, carallot.

Francesca ha dit...

Ainx, quina envejota! de nou! Jo propós el proper a Mallorca, de veritat. Us deixaré dormir al terra de casameva (més de 2 no hi caben dins llits) i us donaré berenar a tots...:)

pons007 ha dit...

hmmm començo a arrepentir-me de no haver-hi passat...

helena ha dit...

Mil gràcies per convirdar-me a immortalitzar el moment. Ara ja he trobat una excusa per reobrir el meu blog. Com diuen els llatins "me haceis falta hermanos"... ;)

Carme ha dit...

Et torno a aplaudir un cop més i gràcies per tot, veí!

Josep Manel Vidal ha dit...

Va ser una nit molt especial, és cert. Moltes complicitats. Després, quan te'n vas, se't queda una sensació una mica enyoradissa. Senyal que ho vam passar d'allò més bé. Per tornar a repetir, clar que sí. Enhorabona al veí i als organitzadors.

Elfreelang ha dit...

Va ser una excel·lent manera de trobar-se, retrobar-se i celebrar com cal el vostre encoratjador projecte veïnal....ah i per cert a hores d'ara el nivell d'aportacions a verkami diria que va pujant....va ser una festa fantàstica veí!

carina ha dit...

Veí, no tinc paraules per descriure sensacions, per explicar el sopar de dissabte i el goig d'haver-vos conegut. Mai un dissabte a la nit havia estat tan especial i diferent. Un deu per a tu i per a l'organització de la festassa, us ho vau currar moltíssim i ens vau fer sentir a tots com si estessim a casa nostra. Amb ganes de repetir i de retrobar-vos. Petonassos a cabassos

kweilan ha dit...

Gràcies per una festa tan fantàstica. M'ho vaig passar molt bé en una nit ben especial. Una abraçada!

Palimp ha dit...

Gracias por la fiesta; fue una noche mágica, muy especial. Se notó mucho el esfuerzo y el cariño de quienes la organizaron.

Hay que repetirlo...

Joana ha dit...

Massa curt, massa intens.Emotiu.Vas ser l'estrella de la nit.Felicitats!!!!!

mar ha dit...

un petonàs veí!
per la idea, per la festa, per tot plegat!

un plaer viure en aquest replà amb tant de glamour!
i tenir-vos de veïns d'escala!

fins a la propera!

viu i llegeix ha dit...

plas , plas, plas, barretada i ovació a toooooooooota la comissió de festes.

Declarem al vei president vitalici de l'escala, i ara que aviat fotrem fora al rei, proposo el veinet que fa aquests discursos tan sentits com a president de la república. Ja tens equip de Govern ( els millors, sens dubte) i una horda de seguidores i seguidors fidels ( i guapos i simpàtics com pocs)

Apa, llarga vida al al veí, al bon rotllo i a les trobades de blogaires

Rafel ha dit...

Gràcies per l'esforç i el caliu de la trobada. Un goig el veïnat d'aquesta escala.

:)

martí ha dit...

Avui he anat a l'Ajuntament, a l'oficina d'empadronaments... :)


Fantàstic veí, tot currat amb estima i fins al l'últim detall ... l'enhorabona a tota la comissió!

fanal blau ha dit...

Veí, ets un crack!
Sé la feinada que hi ha al darrera d'un sopar d'aquests i tu, junt amb la Comissió organitzadora, n'heu sortit amb nota d'excel·lència.
D'aquelles trobades que emocionen, diverteixen, espongen, i proporcionen vitamines per continuar escrivint i potinejant amb les paraules.
Un plaer inmens haver compartit la nit amb tot el veïnat!
Encara m'apuntaré a les properes històries....

Un petó ben gran i una gran abraçada!
Gràcies de nou!

Glo.bos.blog ha dit...

A mi encara em tremolen les cames, d' emocionada que estic!
Perquè va ser EMOCIONANT!
i em ganes de repetir-ho...

El veí de dalt ha dit...

Parentel·la,
doneu-vos tos per resposts/es.
Dsprés de tant de sabó aviso que vindrà l'etapa bondage veïnal.