Nostàlgia veïnal,... i un llibre per acabar l’any
El desembre sempre ha estat un mes gris. Si no fos per
aquesta escalfor que ens acarona, diria que la fredor de l’ambient s’ensenyora del
meu estat d'ànim. Fa temps que el veí no surt al replà. Massa, potser. No estic
malalt, ni molest, ni decebut, ni en vaga de braços caiguts. Bé, un mica fins
els collons d’aquesta crisi i dels polítics que ens maneguen, sí. Com tots. Res
de nou a la vinya del senyor, doncs. Simplement, el que succeeix és que el
tràfec diari de la feina i una certa vagància melangiosa m’han fet sortir poc a
picar portes des de fa dies. Dic poc? Hauria de dir, gens. Suposo que caldrà trobar nous
horitzons i nous motius per tornar a postejar. No dic nous veïns (o veïnes,
vaja) que ja en sou moltes i formoses. Els trobarem, no patiu. O patiu el just
i necessari.
L’altre dia, en baixar a reciclar el munt d’ampolles d’alcohol
que han anat caient aquests mesos em vaig trobar dos veïns al replà. La fotògrafa i l’informàtic em dedicaven bones paraules i em suggerien fer una
nova trobada veïnal. Potser enyoren les trobades d’altres temps. Jo també. Ells
també són uns nostàlgics. Em va semblar bé fer-ho. No serà un sopar de Nadal a
l’ús, és clar, sino un sopar de nadal després de nadal. Potser hauré de muntar
un altre tongada d’Històries veïnals...a
veure si arrepleguem comensals. I si no és per jalar, que sigui per fer-la
petar.
Però no voldria acabar l’any sense dues recomanacions. L’una,
lliga amb el motiu d’una recent marató televisiva. I em plau fer-la perquè està
feta des de la complicitat i la tendresa. És un petit conte que es diu “Elmocador màgic”, escrit à la pair
per dos blocaires de pro. Amb pròleg d’una altra veïna. És bonic fer projectes
plegats. Què us he de dir a tots vosaltres,
oi?
Si mai heu d’explicar aquesta malaltia a un nen, ho podeu
fer de la mà d’aquest conte. I si mai heu de fer un regal a algun adult que la
pateixi, segur que us ho agrairà. Una valentia màgica plana per les seves
pàgines. I que són els contes, si no un cant al positivisme?
Un altra recomanació és personal. Us la deixo en forma de
cançó. Us desitjo un Bon Nadal, un millor (i amb menys retallades) 2013. I
energies positives per tot el replà. Perquè jo, MAI MAI, deixaré el replà.
PS
Per cert, el microrelat ja està als darrers graons. Un altre
motiu per fer un post! Que en necessito...