14 de febrer de 2014

Any Vinyoli

En l'Any Vinyoli, compartim un record al poeta...




Qui em contradiu la nit, a mi?

6 comentaris:

Carme ha dit...

I a mi?

Pere ha dit...

Això és cosa de la lluna i el sol. Tots dos junts avui contradiuen la nit.
Però el poeta potser parla de l'amor ... que fa llum en la foscor.

Bona nit veí de dalt :)

Elfreelang ha dit...

com gosa la nit contradir-nos
estrafer-nos i fer-nos confondre
de nit les ninetes dels gats brillen
de nit tot és fosc i clar alhora
de nit i de dia Vinyoli roman

Glo.Bos.blog ha dit...

Preciós!
Aquest poema no el conec. :(

jomateixa ha dit...

;D

Eduard ha dit...

Una execel·lent excusa -gairebé diria que inexcusable- per capbussar-se en aquest pou de tresors que és lapoesia vinyoliana.